La xerrada que ens va fer la Gemma Lienas, el 12 de maig al a la biblioteca, m'ha servit per entendre com es fa per escriure un llibre i he quedat sorprès de la gran quantitat d'idees que s'han de tenir per aconseguir que els personatges i les situacions siguin el més realistes possibles.
Concretament també ens ha explicat els passos que va fer per escriure el Diari Lila de la Carlota i com és inspirar per crear els personatges.
D'altra banda també he trobat que la Gemma Lienas és una persona molt propera.
Eduard Camps
dimarts, 15 de juny del 2010
dijous, 10 de juny del 2010
Gemma Lienas
GEMMA LIENAS
El passat 12 de maig, a la biblioteca, va venir-nos a fer una xerrada una escriptora, concretament la Gemma Lienas, autora del Diari Lila de la Carlota.
Ens va venir a explicar com es feia un llibre i els passos que ella seguia per fer-ne un. Segons ella el motor d’una història és la idea i que aquesta no per força ha de sortir de la teva ment, sinó pots utilitzar titulars de diaris, revistes...
Un cop ja té la idea es centre en 4 punts:
-els personatges= tria diverses fotografies de persones per poder-les descriure.
-el temps= fa referència al temps que durarà la història, un dia, dos...
-l’espai= el lloc on passa l’acció, el supermercat, a l’Àfrica...
-l’argument= el que anirà passant a mesura que passa el temps a cada espai.
Bé, jo crec que aquesta xerrada va estar força bé per entendre el que s’ha de fer per escriure un llibre més o menys bé, i no com fem nosaltres que amb una tarda podem tenir-ne un de fet.
Franc Pedro
dimarts, 8 de juny del 2010
Xerrada amb la Gemma Lienas
A la xerrada que va fer a la biblioteca de Banyoles va explicar tot el seu procés de creativitat. Primer de tot, segons ella, per escriure un llibre es necessiten idees. Les idees són el motor dels seus llibres i novel·les, i aquestes idees les treu del seu voltant. Un cop té moltes idees al cap comença a apuntar-les totes i, d’aquest procés n’hi diu recicladora. Per fer els llibres s’inspirava amb altres llibres, pel·lícules, etc.
Fa molts anys, ella feia classes en un institut i un alumne seu va tenir un accident. Ella el va anar a veure i anys més tard va escriure un llibre, anomenat cul de sac, que sortia aquest noi endollat amb ple de cables que l’ajudaven a viure.
Un cop feta la pluja de idees, es dedica a trobar fotos de revistes o el de la seva pròpia filla i els hi fa la fitxa. Un cop ja té la fitxa i ha de començar a escriure, el primer que fa és ja saber el final de la història. Per fer els llibre triga, com a màxim, uns quatre dies.
|
Diego Marqués.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
