Vet aquí en quina situació ens trobem, tots, sense cap excepció, gràcies a George, a Hands, a Anderson i a d'altres maleïts idiotes de la seva espècie. Pel que fa al quart punt, el xaval, vejam, llamps i trons!, que potser no és un ostatge? I ens podem permetre de perdre un ostatge? De cap de les maneres, perquè podria ser molt bé que fos la nostra darrera esperança. Matar aquest xaval?, no hi compteu, amb mi, companys! I el tercer punt? Ah, ja la podríem dir llarga, del tercer punt. Potser trobeu que no val res, tenir un autèntic doctor diplomat que us ve a visitar cada dia: tu, John, amb el cap obert, i tu, George Merry, que tremolaves de febre només fa sis hores, i que encara tens els ulls grocs com una pell de llimona, què me'n dieu? I potser no sabeu tampoc que hi ha un vaixell de socors de camí? Doncs n'hi ha un, i no gaire lluny, i prou contents que estarem de tenir un ostatge, quan arribi. I pel que fa al segon punt, el tracte que he fet..., me l'heu demanat de genolls..., sí, de genolls, de tan desanimats com estàveu..., i d'altra banda, si no l'hagués fet, us hauríeu mort tots de fam... Però tot això no és res!... Mireu, mireu per què he negociat amb el doctor!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada