Bé, aquest és un fragment del llibre Un Món Sense Fi de Ken Follett. En el fragment es descriu el moment en que Merthin acompanya a Caris a pujar per la torre.
"La va ajudar a pujar per la bastida. Era un conjunt poc resistent de cordes i branques; a ella sempre la posava nerviosa, encara que no li agradava dir-ho: si Merthin podia pujar per ell, ella tamién ho faria. El vent balancejava lleugerament l'estructura, i els faldons del vestit de Caris esclafien contra les seves cames com les veles d'un vaixell. El capitell era tan alt com la torre, i l'ascensió per l'escala de cordes era esgotadora. Es van detenir a mig camí per descansar.- El capitell és molt senzill -va explicar Merthin, sense necessitat de prendre alè-. No té més que una motllura en espiral en les arestes. Caris va recordar que altres agulles que havia vist estaven ornamentades amb entramats decoratius, franges de pedres o rajoles acolorides, i buits similars a ogives. La senzillesa del disseny de Merthin estava destinada a ser eterna."
diumenge, 4 d’abril de 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada