POEMA RECITAT PER LA SÍLVIA

Ella em va estimar tant...
Jo me l'estimo encara.
Plegats vam travessar
una porta tancada.


Ella, com us ho podré dir,
era tot el meu món llavors
quan en la llar cremàvem
només paraules d'amor...


Paraules d'amor senzilles i tendres.
No en sabíem més, teníem quinze anys.
No havíem tingut massa temps per aprendre'n,
tot just despertàvem del son dels infants.


En teníem prou amb tres frases fetes
que havíem après d'antics comediants.
D'històries d'amor, somnis de poetes,
no en sabíem més, teníem quinze anys...


Ella qui sap on és,
ella qui sap on para.
La vaig perdre i mai més
he tornat a trobar-la.


Però sovint en fer-se fosc,
de lluny m'arriba una cançó.
Velles notes, vells acords,
velles paraules d'amor…

Joan Manuel Serrat

Yasmina Costa

Sóc la Yasmina Costa, tot i que tothom em coneix com a Coto, en fi he de presentar-me, no?

Concretament vaig a l'escola Casa Nostra, on vaig començar de molt petita i fins avui dia he arribat a 4t ESO. La veritat, és que fa anys no em relacionava gaire bé amb els companys de classe, fins que un dia a mi mateixa em vaig preguntar, ¿ com és que no em relaciono gaire bé amb els de classe si porto tota la vida amb ells? Vaig estar dubtant i vaig rumiar profundament fins que vaig canviar, d'allò que se'n diu el xip! I ara és que estic amb una alegria que ningú em supera, perquè ara m'adono que he perdut molts anys d'amistat amb els companys de classe i ens queda poc temps, HO HE D'APROFITAR AL MÀXIM!

Ús he de confessar, que segurament sóc molt pesada en enrotllar-me amb un mateix tema, així que ús continu, explicant als meus conflictes de la vida.

M'estresso sovint quan hi ha una cosa que no em surt bé, o quan no li trobo la solució. És per dir que em surt fum del cap. Els estudis no és d'allò que en van TOPE DE BÉ... però segueixo treballant i posan interés a les hores de classe.

Ara no faig cap esport, no perquè no tinc temps, si no perquè crec, que aquesta edad és la de sortir, asseure't per l'herba de la Draga i envoltar-te de les persones que t'omplen els dies de somriures, perquè això de l'esport ni FU ni FA! Jo ja en tinc prou en donar gas a la moto!

La gent falsa no val la pena ajuntar-t'hi perquè no en trauràs cap conclusió, però bé tothom és amic de tothom i si així estem bé no cal que ens preocupem de res ni de ningú.

Aleix Martí

Bones em dic Aleix Martí Roura i tinc 16 anys, al contrari que en Diego i d’ altres no són un dels beterans de la classe ja que porto amb vosaltres des de 4rt d’ ESO.
Em considero una persona atleta, però també bastant mandrosa, sincera, simpàtica i sensible, però també amb una certa sensibilitat a l’ hora d’ enfadar-me. M’ agrada la gent que diu les coses a la cara sense cap mena de por però sempre amb respecte, la gent en la que es pot confiar sense cap mena de por en que desprès ho vagi dient als demes i sobretot la gent lleial.
El que més m’ agrada en aquest món són els esport però sobretot el rem: ja que si un dia et va malament pots anar a entrenar i desfogar-te sense cap mena de problema, perquè és molt dur, també un esport en que et ports relacionar amb gent de tot arreu i un esport molt espectacular encara que la gent es pensi que només es anar en davant i en darrera i la música sobretot el rock, jazz, hevi, etc. i “tocar la guitarra”

Aina Serra

Hola, em dic Aina i tinc 15 anys. Visc a Banyoles. Estudio a l'escola Casa Nostra, des de llar 2.
Estic molt agraïda a aquesta escola per fer-me conviure 13 anys amb aquesta classe tan unida. Crec que a tothom encara que sigui una mica, els hi sabrà greu deixar passar aquesta Etapa, deixar enrere la infantesa, els companys de sempre i obrir les portes a l'adolescència i a viure coses noves.


Sóc una una persona molt riallera, carinyosa, atrevida i bastant escandalosa.
M'agrada sortir amb les amigues i els amics, anar a discoteques com UP2u...


No m'agrada la gent falsa, les persones que no tenen personalitat i canvien d'opinió constantment per quedar bé.


Trobo molt important, l'amor i l'amistat. Com ja sabeu m'agrada molt aquests dos temes i els trobo imprescindibles per a sobreviure avui en dia.
M'encanten les gambes al turró i odiu les peres.

Eduard Camps i Beltrà

Hola, em dic Eduard Camps Beltrà, per a la majoria, Edu. Estudio juntament amb vosaltres a la classe de 4t d'ESO de l'escola Casa Nostra.


Sóc força tímid i no m'agrada sobresortir, em considero independent i també independentista, alegre, i quan vull, simpàtic. També m'angoixo fàcilment, m'agrada fer broma i sóc extraordinàriament mandrós (sobretot el dilluns al matí).


Segons una enquesta feta recentment a la clase de religió em considereu una persona culta.


Les coses que m'agrada més fer són: jugar a la play, més concretament al Call of Dutty Modern Warfare 2 que per si no el coneixeu és el millor videojoc de la història de la humanitat (tot i que el tinc requisat indefinidament pels mals resultats escolars), anar al cinema, mirar catàlegs del Mediamarkt, llegir revistes de videojocs, navegar per Internet, veure partits del Barça, quedar amb els amics, escoltar música, llegir algun llibre, anar al mar, i també passar-me una tarda sencera veient el debat entre polítics al Parlament de Catalunya.


El que no suporto d'una persona és que quan esta amb tu  es faci el simpàtic, i quan hi ha altra gent t'empipi i et critiqui tan sols per fer-se el "xulo".


Jo tampoc sóc gaire fotogènic, igual que un tal Marc Matamala, per això us deixo aquí sota un vídeo del meu grup de musica preferit Limp Bizkit i un altre d'una persecució policial que hi va haver a Barcelona, és molt divertida ja que va començar i acabar al mateix lloc.

WELCOME, DÍDAC

Diego, què me'n dius de Led Zeppelin?

Diego Marqués Alós

Hola em dic Diego i sóc un dels veterans de la classe. Jo fa des de llar 2 que estic en aquesta escola tan maca i amb aquests professors que fan tanta bondat i que no ens renyen mai i que... Bé deixem-ho estar. Tinc 15 anys i tinc unes ganes horribles de tenir 16 anys ja que aquesta edat li diuen l'època d'or. Per alguna cosa serà. però en tinc ganes perquè el carnet de moto caurà. En el tema de l'actitud sóc una perona molt feliç, de la broma, fàcil i m'agrada relacionar-me amb tothom.

Com tots ja sabeu sóc un flipat de les bicicletes, però m'estic aficionant, juntament amb en Marc Solés, a tocar la guitarra i qui sap, potser formem un grup. També m'agrada molt sortir de festa amb els de la colla, però últimament no he pogut ja que estic molt castigat degut als mals resultats acadèmics que he obtingut aquest primer trimestre. Vaja que he tret males notes;diguem-ho clar. Com diu la meva mare tinc 5 raons per no sortir.

No suporto pujar a la casa de Ripoll perquè m'avorreixo moltíssim i el meu pare ja no estar per anar a fer excursions i tonteries. Pobrissó es fa vell. Igual que en Pol, jo tambe hi passo tot el mes d'agost i és llavors quan m'ho passo realment bé.

No m'agrada la gent que et diu les coses a l'esquena i que parlen malament de tu.

En el tema del menjar, les bledes se'm resisteixen.

Diego Marqués.
I ara us deixo amb una obra mestra.

Pink Floyd - Wish You Were Here

CARNAVAL, CARNAVAL...

PASSEM-NOS-HO MOLT BÉ, PERÒ AMB MESURA, QUE TOT ESTÀ PER FER I TOT ÉS POSSIBLE!

QUIN ESPANT!

Marc Matamala, des del blogdequart, UNA ABRAÇADA VIRTUAL ...I UNS VIDEOCLIPS. Fins aviat!  
VOLARE, OH, OH
CANTARE, OH,OH,OH,OH

POEMA AMOR PARTICULAR - LLUÍS LLACH RECITAT PER LA PAULA

Com t'ho podria dir
perquè em fos senzill, i fos veritat,
que sovint sóc tan a prop teu, si canto,
que sovint sóc tan a prop meu, si escoltes,
i penso que no he gosat mai ni dir-t'ho,
que em caldria agraïr-te tant temps que fa que t'estimo.


Que junts em caminat,
en la joia junts, en la pena junts,
i has omplert tan sovint la buidor dels meus mots
i en la nostra partida sempre m'has donat un bon joc.
Per tot això i coses que t'amago
em caldria agraïr-te tant temps que fa que t'estimo.


T'estimo, sí,
potser amb timidesa, potser sense saber-ne,
t'estimo, i així és,
i el poc que valc m'ho nego, si em negues la tendresa;
t'estimo, i em sé feliç
quan veig la teva força, que empeny i que es revolta, que jo...


Que passaran els anys,
i vindrà l'adéu, com així ha de ser,
i em pregunto si trobaré el gest correcte,
i sabré acostumar-me a la teva absència.
Però tot això serà una altra història,
ara vull agraïr-te tant tamps que fa que t'estimo.


T'estimo, sí,
potser amb timidesa, potser sense saber-ne,
t'estimo, i així és,
i el poc que valc m'ho nego, si em negues la tendresa;
t'estimo, i em sé feliç
quan veig la teva força, que empeny i que es revolta, que jo...


T'estimo...