dijous, 6 de maig de 2010

Rafel: Fragment de L'Alternativa del Diable

Thor Larsen, vestit amb la granota i el casc de seguretat, estava palplantat en una grua muntada sobre una plataforma, molt per damunt del dic sec del centre de les drassanes d’Ishikawajima-Harima, i contemplava el volum del vaixell que acabaria essent el Freya.

Feia tres dies que l’havia vist per primera vegada, però aquella mida li continuava tallant l’alè. Quan era aprenent, els petroliers mai no excedien de les 30.000 tones, i fins al 1956 no se n’havia varat cap que superés aquell tonatge. Es va haver d’inventar una nova categoria per a aquests bucs, que foren anomenats superpetroliers. Quan es va proppassar el límit de les 50.000 tones, va sorgir una altra categoria, la del VLCC o very large crude carrier. I quan es va superar la barrera de les 200.000 tones, a finals dels anys setanta, va néixer l’ultra-large crude carrier o ULCC.

Navegant ja com a capità, Larsen s’havia creuat una vegada amb un Leviatan francès de 550.000 tones. La tripulació havia sortit a coberta per veure’l passar. El que ara hi havia a sota d’ell era dues vegades més gros. Tal com havia dit Wennerstrom, el món mai no hauria vist res com allò, ni tornaria a veure-ho.

Tenia 515 metres d’eslora, l’equivalent a cinc illes de cases urbanes; 90 metres de mànega, i una estructura de cinc pisos sobre la coberta. Sabia, encara que no ho podia veure, que sota coberta, la quilla baixava 36 metres fins al sòl del dic sec. Cadascun dels seus setanta dipòsits era més gran que un cinema de barri. En el més profund de les seves entranyes, sota la superestructura, hi havia ja instal•lades les quatre turbines de vapor capaces de produir un total de 90.000 cavalls de potència i que accionarien les dues hèlices de bronze, de dotze metres de diàmetre, que lluïen ara tènuement sota la popa.


L’alternativa del diable, de Frederick Forsyth. Pàgs. 194-195.

Cap comentari:

Publica un comentari