Gemma Lienas

La xerrada que ens va fer la Gemma Lienas, el 12 de maig al a la biblioteca, m'ha servit per entendre com es fa per escriure un llibre i he quedat sorprès de la gran quantitat d'idees que s'han de tenir per aconseguir que els personatges i les situacions siguin el més realistes possibles.
Concretament també ens ha explicat els passos que va fer per escriure el Diari Lila de la Carlota i com és inspirar per crear els personatges.
D'altra banda també he trobat que la Gemma Lienas és una persona molt propera.

Eduard Camps

Gemma Lienas

GEMMA LIENAS

El passat 12 de maig, a la biblioteca, va venir-nos a fer una xerrada una escriptora, concretament la Gemma Lienas, autora del Diari Lila de la Carlota.

Ens va venir a explicar com es feia un llibre i els passos que ella seguia per fer-ne un. Segons ella el motor d’una història és la idea i que aquesta no per força ha de sortir de la teva ment, sinó pots utilitzar titulars de diaris, revistes...

Un cop ja té la idea es centre en 4 punts:

-els personatges= tria diverses fotografies de persones per poder-les descriure.

-el temps= fa referència al temps que durarà la història, un dia, dos...

-l’espai= el lloc on passa l’acció, el supermercat, a l’Àfrica...

-l’argument= el que anirà passant a mesura que passa el temps a cada espai.

Bé, jo crec que aquesta xerrada va estar força bé per entendre el que s’ha de fer per escriure un llibre més o menys bé, i no com fem nosaltres que amb una tarda podem tenir-ne un de fet.

Franc Pedro

Xerrada amb la Gemma Lienas

A la xerrada que va fer a la biblioteca de Banyoles va explicar tot el seu procés de creativitat. Primer de tot, segons ella, per escriure un llibre es necessiten idees. Les idees són el motor dels seus llibres i novel·les, i aquestes idees les treu del seu voltant. Un cop té moltes idees al cap comença a apuntar-les totes i, d’aquest procés n’hi diu recicladora. Per fer els llibres s’inspirava amb altres llibres, pel·lícules, etc.

Fa molts anys, ella feia classes en un institut i un alumne seu va tenir un accident. Ella el va anar a veure i anys més tard va escriure un llibre, anomenat cul de sac, que sortia aquest noi endollat amb ple de cables que l’ajudaven a viure.

Un cop feta la pluja de idees, es dedica a trobar fotos de revistes o el de la seva pròpia filla i els hi fa la fitxa. Un cop ja té la fitxa i ha de començar a escriure, el primer que fa és ja saber el final de la història. Per fer els llibre triga, com a màxim, uns quatre dies.

Diego Marqués 4t ESO

Aquesta senyora sempre ha fet els llibres dirigits cap a un públic més adolescent i els llibres sempre solen estar escrits des d’un punts de vista de el protagonista.

Diego Marqués.

Resum del contingut de la xerrada de Gemma Lienas

Gemma Lienas: com escriure una novel·la?

Com escriu un llibre?

Per escriure un llibre es necessiten idees, que representen el motor del procés literari. Les inspiracions a les que Gemma Lienas, escriptora de llibres com El diari lila de la Carlota, recorre són:

•          Premsa (Ex: 2 cavalls)
•          Llibres
•          Record (Ex: Així és la vida, Carlota)
•          Tema (Ex: el diari lila de la Carlota)

El procés que realitza abans de començar a escriure, sovint resulta més extens que la transcripció de les idees sobre el paper:

1.       Gemma Lienas es documenta sobre el tòpic de la novel·la, procés que pot durar fins a dos anys.
2.       Síntesis de la realitat. Pluja d’idees i selecció. Gemma Lienas s’autodenomina ‘’recicladora’’ perquè    obté la majoria d’idees de la realitat per convertir-les en objecte d’una narració.
3.       Organització de les idees:

a.      Invenció dels personatges. Es pot inspirar gràcies a una fotografia – que recull de la premsa-. Posteriorment, realitza una fitxa descriptiva dels personatges.

b.      Línia temporal per construir espai temporal de la narració . Acostuma a ser reduït.

c.       Organització de l’espai. Sovint fa un plànol.

d.      Realització d’una taula on enganxa notes (post-it) que expliquen el que passa a cada capítol.

e.      Selecció del tipus de punt de vista (intern o extern) segons el sentit que li vulgui donar al resultat. Pot combinar els dos punts de vista (Ex: Bitllet d’anada i tornada)

Per què es diu Carlota, la protagonista de la majoria dels llibres?

El personatge va néixer amb ‘’Així és la vida, Carlota’’. Els lectors van pressionar Gemma Lienas perquè escrigués la continuació, així que la escriptora produí el ‘’Ets galàctica, Carlota’’. Posteriorment tingué la idea de escriure diaris sobre problemes de la societat, i no va trobar millor protagonista per aquestes narracions que la Carlota. Actualment està treballant en contes on la Carlota és més petita i no parla d’aspectes negatius de la societat, sinó d’aventures fantàstiques amb els seus amics.

Marc Matamala

Comentari Gemma Lienas

La xerrada de l'escriptora Gemma Lienas em va semblar molt interessant. Mai havia escoltat la manera d'un escriptor/a per escriure un llibre. No m'imaginava que fos tant complicat ni que hi hagués tanta feina abans de posar-te a escriure. Tal com va dir: Primer has de tenir una bona idea, i sobretot, has de saber el final de la història. A partir del final pots anar desenvolupant els personatges i l'argument. També penso que la xerrada va ser una mica precipitada, perquè ella volia anar molt per feina. Tot i això va ser força entretinguda. El que vaig compendre també, és que si aconseguieixes que et publiquin dos o tres llibres, i tenen èxit, els que presentes després ja te'ls publiquen tots. A ella, per exemple, ni han publicat més de 50, i tant sols en un cas va tenir problemes. En aquest món, la fama és molt important.

Rafel

comentari CDS. Mariona Puntí

La xerrada de la Gemma Lienas em va semblar correcte. No havia anat mai a una xerrada de una escriptora, ni de un escriptor, i la veritat és que em va agradar. Va explicar com ella fa un llibre. Els 4 punts més importants són: definir els personatges, el temps, l'espai i l'argument.  Em va sobtar molt que ella necessités tant de temps per pensar tots els quatre punts que he esmentat abans. També va explicar que té més de 50 llibres, i tots els hi han publicat sense cap problema. Només un cop es va trobar que volia publicar un llibre, però com que li van dir que perquè li publiquessin havia de canviar el final, es va fer enrere. El que em va cridar més l'atenció de tot el que ens va explicar, va ser que guarda fotos de revistes, Internet, diaris, etc en una carpeta, per després imaginar-se els personatges i descriure'ls. Em va semblar una xerrada una mica curta, però intensa i crec va estar molt bé. Em vaig quedar amb l'impressió de que els seus llibres estan bé, i em va fer venir ganes de llegir "Els diaris de la Carlota". 

GEMMA LIENAS

La xerrada amb la Gemma Lienas, va estar bé, però m'esperava més. Em va quedar molt clar que el principal és tenir clara la idea (motor) i a partir d'aquesta treballar. Em va semblar també curiós com s'ho feia per escriure un llibre, les quatre parts que va explicar: personatges, temps, espai i arguments. Era interessant veure tota la feinada que comporta escriure un llibre quan nosaltres només ho fem amb una horeta o dues. I també una dada interessant que va dir, que d'escriure un llibre potser tarda uns 5 mesos, però que per pensar-lo tot tarda uns dos anys.  Tot hi així, pensava trobar una persona més jove i una mica diferent de com era ella. També pensava que seria una persona d'aperencia intel·lectual, i la veritat és que en tota la xerrada no m'ho va pas semblar. Potser una mica massa crítica, ja que en un moment va criticar un autor per la seva manera d'escriure masclista, què sap ella si el que volia mostrar l'autor era que el masclisme existeix. Bé, en general va estar bé. 

Albert Juan Masó

GEMMA LIENAS

El dimecres passat, vam poder gaudir d'una xerrada amb la Gemma Lienas, una gran escriptora que ha escrit El Diari Lila de la Carlota, entre molts altres. Vam poder aprofitar per anar a la xerrada i saber una mica més sobre tot aquest tema. 

El primer que ens va explicar va ser que, des del seu punt de vista, des del moment en què comences a pensar alguna idea, ja has començat a realitzar el llibre. 

Extracció d'idees:

Treu les idees del seu voltant (un diari, de llibres, de records, de somnis, d'un tema en concret que després el vas ampliant..)

La idea és simplement un traç que ajuda a desenvolupar la novel·la.

Després de fer un primer treball, es fa una pluja d'idees. Escriure i desenvolupar tot el que et passi pel cap,  sempre tinguen en compte el tema escollit.

Llavors es desenvolupen els arguments. 

El que em va cridar molt l'atenció va ser que té una carpeta, on a l'interior hi té fotos tretes de revistes, de llibres.. I quan té un personatge el qual ha de descriure, agafa una de les fotografies i a partir d'aquesta apunta les dades, les característiques, la personalitat...

Un llibre el pots veure molt bé i molt ben acabat, però al darrere de tot iaxò hi ha una treball molt important que a vegades no es valora. 

Ens va explicar una mica tot el que ella tenia en compte abans d'escriure una novel·la i aquí es va acabar la xarrada, amb una ronda de preguntes mentre ella dedicava els llibres. 

MARIONA TRIAS

GEMMA LIENAS

El passat dimecres, la senyora Gemma, amb retard va aconseguir arribar a la biblioteca i explicar-nos de manera ordenada com escriure una novel.la, va resultar força interessant ja que es va poder comprovar que ser escriptor no és fàcil. S'han de tenir moltes idees i molta imaginació per anar-les fent grans i grans. Les idees, les extreia desde molts llocs, de diaris, documentals, d'altres llibres... Ella pensa que a cada novel.la es veu l'escriptor reflectit, és a dir, sense adonar-se'n l'escriptor escriu de forma més convenient el que ell pensa i desde els seus punts de vista.

MARC GUILANA

SICARIS!

AIXÒ NO ÉS JUST!
Veien la cara de aquells pobres nens, matar per aconseguir diners, per sobreviure.
No és just, que ells tinguin que viure de aquesta forma, i nosaltres tan bé.
El reportaje que vam veure sobre els sicaris, vam veure l'altre care de la vida, no hi ha dret, que de tan petits, tenen que assolir lleis de altres persones, per sobreviure, gent que perd la seva família i no tinguin solució, persones que s'he tenen que tapar la cara, de la vergonya que tenen de demostrar qui són, persones que ja no saben ni que fer, però are si, ells no és quedaran de braços encreuats i esperar a que passi al temps.
Quant vaig veure la cara de aquell nen, crec de uns 9 o 10 anys, ploran, tot i avui tinguen força per expressar-se, per explicar lo que ha tingut q passar, Matar! crec que va ser ell qui va matar a la seva pròpia tia! Però, això... on s'ha vist?

Sort que nosaltres estem a un altre món, i podem viure bé.
en tenim que està orgullosos.

YASMINA!

Baby sicari

Pffffff. Només de veure el video ja em venen ganes d'anar allà i matar a tots aquestes persones que inciten a la canalla a fer coses del tot inumanes per tal de guanyar diners, en lloc de guanyar-se la vida d'una manera digne.
Aquests nens que maten a persones i que fan coses horribles per tal d'entrar en alguna colla haurien d'estar a l'escola.
Tot s'ha de dir, ja que les mares d'aquests nois són prostitutes i d'aquesta manera els nens no han pogut tenir una casa digne, n'hi una educació correcte. Jo, quan vaig veure el documental, sentiment que s'apoderava de mi era la inpotència i la desesperació de no poder fer res per aquests nois.
En el propi documentl hi sur un nen que ja ha matat a multiples persones però ens demostra que és un nen com un altre qualsevol, i que només vol l'escalfó de la seva família, i no dormir cada nit al carrer, treballant per gent que et paga per comprar-te droga.
A més aquests adolescents per poder menjar han de fer eines per altre gent, i molts cops són encàrrecs de matar a persones.
L'altre cara de la moneda són aquestes noies que és  tenen que prostituir per tal de obtenir diners.
En el video també ens parla un noi que amb 16 anys ja té 2 fills que els ha d'alimentar mitjançant feines horribles.
Aquestes imatges són per pensar el que els espera a aquests nois.


DIEGO MARQUÉS

Sergi Molina

En el poc temps que he pogut disfrutar la la petita xerrada de la Gemma Lienas m'ha quedat clara una cosa. Una idea no és un llibre, una idea és tansols el motor, una planta que has d'anar regant amb complements que et van passant per el cap.
He vist també, que una idea no sempre t'ha de sortir de la ment. És possible que una idea et vingui amb una imatge o una notícia d'un diari.

GEMMA LIENAS A LA BIBLIOTECA DE BANYOLES

Gemma Lienas, l'escriptora del llibre El diari lila de la Carlota (entre d'altres), una novel·la feminista, ha vingut -amb retard- avui dia 12 de maig a la Biblioteca de Banyoles. Ens ha parlat dels seus llibres: El diari lila, groc, blau i vermell de la Carlota, les aventures de l'Emy i Max, Cul de sac, Dos cavalls...

Per escriure, necessita idees. Segons el seu parer, les idees són el motor per escriure. Tothom en té, però ella les aprofita per fer el que més li agrada: escriure. D'on les treu? Doncs dels diaris, dels llibres i principalment dels seus records. Primerament, elabora esquemes, descriu els personatges, els modela i ho plasma tot en papers, concretament ho fa a la seva "llibreta d'arguments". Els quatre punts principals que treballa són els personatges, el temps, l'espai i els esdeveniments. Un cop ho té tot definit, comença a escriure el seu llibre.

Personalment, l'última frase de la diapositiva 17 m'ha cridat l'atenció: " Nena, fes el que vulguis amb la teva vida, però prepara't per a no dependre mai econòmicament de ningú". Segons ha contat, la seva àvia la hi deia de petita, i realment és ben veritat.

Una xerrada única i molt profitosa. Gràcies, Gemma, per haver vingut ;)

Clàudia Soler

BABY SICARIS

Ho trobo molt injust que avui dia segle vint-i-u hi pguin haver aquestes misèries a l'altre costat del món.


Una de les coses que em va sobtar més és com un nen que mata un munt de persones pot tenir sentiments d'aquella manera. I sentí tant la mort de la seva germana.


Crec que si hauria de posar remei i no deixar matar a persones a canvi de diners però també penso que aqests pobres nens no ho fan per gust. Si agüessin tingut estimació persones que els ajudessin, passaria molt menys.

MARC SOLÉS FONT

BABY SICARIOS

Com és possible tanta crueltat ? Quines han estat les causes d'un món tant deshumanitzat?

Aquestes són les preguntes que em martellejaven el cap després de veure el reportatge sobre els " Baby sicarios". Em resulta impossible acceptar que, a una distància no tant lluny del nostre país, tinguin lloc escenes tant terrorífiques i tràgiques.


Personalment, veig aquests nens sicaris com a víctimes d'una societat que ha distorsionat a les persones fins a convertir-les en màquines de matar. Qui són realment els culpables d'aquesta situació? Els nens segur que no. Com diu la directora de la correccional, la majoria d'ells són víctimes de maltractaments, d'extrema pobresa i de famílies molt des-estructurades. Són nens sense amor.


Si intento pensar el les causes que mouen tot aquest món de violència, descontrol, drogues,etc el que primer
 se m'acudeix són els interessos econòmics. El diner ho mou tot. És capaç de convertir nens en monstres de sang freda i per tant, privar-los de les millors coses de la vida: la innocència i la infantesa.






Com acabarà finalment aquesta situació?


CLARA BOIX

SICARIS

És molt trist que en el món hi succeeixin aquest tipus de coses.
Hi ha moltissima desigualtat entre països.
No pot ser de cap manera i no s’hauria de consentir-se que un nen tingui assumit que en la seva vida no pot optar a res mes que no sigui matar i robar.
Veure un nen destrossat, sense voler matar pero que l’obliguen.
Penso que és molt fort tot això.
És molt greu que hi hagi sicaris en el món, però que hi hagi nens sicaris… sense paraules.
Veure un nen petit que porta tot el dia una arma a sobre, em va impressionar moltissim.
Aquests nens no han tingut infància. No han pogut disfrutar d’una esducaió que no sigui la apresa al carrer. Hi ha nens que parlen com adults.
Estàn acostumats a veure persones mortes i no els fa res. Com pot ser que HI hagi tantes desigualtats i que tot sigui tant diferent, a distàncies relativamente curtes (km)…
De sicaris no n’hauriem de sentir-ne a parlar mai.


ELOI URBANO RAMIÓ

BABY SICARIS

En veure aquest vídeo m'he adonat que no som conscients del que tenim i tampoc valorem la sort de viure en aquest país. Em pensava que això ja no passava... 

També et fa veure la gran pobresa que encara hi ha, la violència i la dificultat de viure en aquests països. Aquest vídeo ens ensenya la part marginal de Colòmbia, però d'aquests desastres n'hi ha a molts llocs més que ni ens n'adonem.

I si ens posem a la pell d'aquesta gent, no deu ser fàcil conviure així i menys per a nens i nenes.

El fet d'utilitzar la violència ha arribat a ser una necessitat, una rutina, una cosa normal.. I hauríem de mirar de solucionar-ho, però reconec que fàcil no és. És una gran massa de gent que està involucrada en tot aquest tema. 

El que m'ha cridat més l'atenció és l'últim nen que surt al vídeo, que sembla una cosa, però en realitat té molts sentiments i reconeix que no li agradaria estar a la situació que està. Però ho ha de fer, per sobreviure i per obligació. Tot el que ha viscut des de petit, és el que ha après. I és normal que ell faci el mateix, ja que no coneix res més que la violència. A part, que la situació social influeix moltíssim. 

Sembla mentida que en el segle que estem, encara hi hagi aquests problemes i no poguem fer-hi res. És bastant vergonyós. 

Mariona Trias

BABY SICARIOS

M'havien parlat abans dels sicaris i de tot aquest tema, però no i donava tanta importància, i no m'impressionava tan fins que ho vam veure. Lo que em va impactar més va ser el nen sicari del final. El qual actuava com un delinqüent i els seus ulls semblaven els d'un home gran, ja que no desprenien la il·lusió que té un nen a la infància. Ell encara que mati gent, al vídeo es veia que trobava a faltar la seva mare, li demanava que no piques als seus germans, i es sentia culpable per la mort de la seva germana. Tal i com em dit avui a la classe aquest tema es molt difícil de parar ja que molts d'aquests sicaris maten per diners, perquè viuen en la pobresa o perquè depenen de la droga. I tots aquests nens han estat tractats tal i com ells tractaran als seus fills, o sigui que això es una roda que no pararà mai de girar. 

Gemma Geli

BABY SICARIS

En aquest documental em vaig sentir bastant impressionada i molt angoixada. Justament quan va acabar em van venir ganes d’anar ajudar aquells pobres infants indefensos.
Sobre al aquest documental crec que és una bona manera per fer reflexionar als adolescents i adults del que tenen, i de poder veure com pateixen els altres per tenir un mínim de diners per sobreviure.
La vida d’aquests nens és molt dura per lo que he pogut veure.
Em costa molt posar-me el seu lloc, ja que em comporta tristesa, terror i inseguretat.
En definitiva espero i esperem que aquests desastres acabin aviat.


 
 
Aina Serra

Baby Sicaris

Crec que desprès d'haver vist aquest programa, et fa canviar la visió de veure les coses. Veure com nens de 10 anys maten a qualsevol persona per obtenir una quantitat de diners insignificant per nosaltres, però que per ells és molt, és una situació difícil d'imaginar. Tot això és causa de la gran pobresa que hi ha en aquest territori que a  part de violència, també hi ha el tràfic de drogues. La gent normal que viu en aquets llocs, surt de casa amb por, i l'únic que vol fer és marxar a un altre país on pugui viure amb tranquil•litat.



Esperem que en un futur proper es pugui solucionar.






Amadeu Fabra