divendres, 7 de maig del 2010

BABY SICARIS

En veure aquest vídeo m'he adonat que no som conscients del que tenim i tampoc valorem la sort de viure en aquest país. Em pensava que això ja no passava... 
També et fa veure la gran pobresa que encara hi ha, la violència i la dificultat de viure en aquests països. Aquest vídeo ens ensenya la part marginal de Colòmbia, però d'aquests desastres n'hi ha a molts llocs més que ni ens n'adonem.
I si ens posem a la pell d'aquesta gent, no deu ser fàcil conviure així i menys per a nens i nenes.
El fet d'utilitzar la violència ha arribat a ser una necessitat, una rutina, una cosa normal.. I hauríem de mirar de solucionar-ho, però reconec que fàcil no és. És una gran massa de gent que està involucrada en tot aquest tema. 
El que m'ha cridat més l'atenció és l'últim nen que surt al vídeo, que sembla una cosa, però en realitat té molts sentiments i reconeix que no li agradaria estar a la situació que està. Però ho ha de fer, per sobreviure i per obligació. Tot el que ha viscut des de petit, és el que ha après. I és normal que ell faci el mateix, ja que no coneix res més que la violència. A part, que la situació social influeix moltíssim. 
Sembla mentida que en el segle que estem, encara hi hagi aquests problemes i no poguem fer-hi res. És bastant vergonyós. 

Mariona Trias

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada