En aquest documental em vaig sentir bastant impressionada i molt angoixada. Justament quan va acabar em van venir ganes d’anar ajudar aquells pobres infants indefensos.
Sobre al aquest documental crec que és una bona manera per fer reflexionar als adolescents i adults del que tenen, i de poder veure com pateixen els altres per tenir un mínim de diners per sobreviure.
La vida d’aquests nens és molt dura per lo que he pogut veure.
Em costa molt posar-me el seu lloc, ja que em comporta tristesa, terror i inseguretat.
En definitiva espero i esperem que aquests desastres acabin aviat.
Aina Serra
dijous, 6 de maig de 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada