Poema d'en Rafel

ROMANÇO, de Miquel Martí i Pol


Si ens besem pels carrers
trontollaran les cases,
les dones del raval
ho contaran al batlle,


vindran guàrdies civils
empunyant simitarres,
dos frares del Remei
i el sometent amb arma.


Convictes de mant crim
ens penjaran a plaça,
quan ja siguem penjats
repicaran campanes,


acudirà la gent,
proclamaran l'alarma
i el batlle, modestet,
dirà quatre paraules.


Serà un dia revolt
amb molta tramuntana,
com brandarem, amor,
tota la santa tarda!


Per veure'ns vindrà gent
de tota la comarca,
algú dirà: és molt trist,
i ens mirarà les cames.


Entorn del cadafal
nenes uniformades
recaptaran diners
per les missions de l'Àsia.


En ser que sigui fosc
tornarem cap a casa,
gats adúlters viuran
la nit a les teulades.


Ens farà mal el coll,
tindrem les mans ben balbes,
els ulls inflats pel vent
i un tremolor a les cames.


Sinistres vigilants
armats amb forca i dalla
percaçaran arreu
parelles amagades.


Abans no es faci clar
fugirem cap a França
pels vells camins del bosc
disfressats de captaires.


Quan ja siguem ben lluny,
en qualsevol obaga,
cremarem els vestits
i esborrarem el rastre.


Llavors, lliures i sols,
sense dir cap paraula
ens besarem de nou
amb una força estranya.